La ballarina que llegia Dostoievski aplega un recull de relats amb un fil conductor comú.
En cada un dels deu capítols que conformen l’obra, el narrador exposa la relació que diferents dones que han estat importants en la seva vida mantenien amb el llibre o l’autor que més les havia apassionat. Tanmateix, també s’expliquen les circumstàncies de la trobada amb elles i els motius que precipiten el desenllaç de la història d’amor que van viure. El narrador recorda amb tendresa aquestes dones i en subratlla, sobretot, el vessant lletraferit. Els autors que treuen el nas en aquestes pàgines representen un ventall prou ampli de referències literàries, des de Simone Weil a Gabriel Ferrater, passant per Virginia Woolf o Marcel Proust.
Un narrador acarat a les lectures preferides de les dones de la seva vida.
El autor
Pep Bertran
Pep Bertran. Mataró, 1971. Després d’estudiar Ciències de la Informació i Direcció Cinematogràfica decideix prendre la ploma i aventurar-se en la literatura. El 1996 guanya el XVI Premi de novel·la curta Just Manuel Casero amb el seu primer llibre, La Ribera. Tot seguit aparca l’escriptura i es forma com a psicoanalista. Quinze anys després del seu debut literari reprèn l’activitat narrativa i, des de llavors, ha publicat Una vida regalada, Entre dues llums, Una nit amb Umberto Eco, La filla del drapaire i La ballarina que llegia Dostoievski. bertranades, —el volum que aplega els comentaris literaris difosos al blog del mateix nom— és la seva última obra editada.
Ficha técnica
- Encuadernación
- Tapa Blanda
- Páginas
- 186
- Dimensiones
- 152 X 228 mm
- Publicación
- 2021
- ISBN
- 9788418832345
- Idioma
- Español
Del mismo autor.
¿Y si el próximo fuera el tuyo?
Envíanos tu manuscrito y recibe una valoración editorial confidencial.