Jaume Sués CaulaL'Exèrcit de la Boira

Quan vas emprendre l’aventura literària?

L’any 2014, Editorial Planeta va publicar la versió literària dels 100 millors jocs de Retosmentales.org, un blog personal que reunia una comunitat molt activa proposant i resolent jocs d’enginy i lògica. El llibre va tenir un cert èxit comercial i fins i tot se’n van fer edicions en italià i japonès. Més endavant, el 2018, em vaig proposar com a propòsit d’any nou llegir molt i llegir variat, un hàbit que encara mantinc i que m’aporta equilibri. Continuo convençut que una lectura diversa i voraç és la base per esdevenir un bon escriptor.

Per què escrius?

El 2024 acumulava un “esgotament enfocat” derivat de la feina. Fora de l’horari laboral, res m’entretenia del tot ni em resultava realment reparador. L’escriptura va aparèixer gairebé per atzar com una vàlvula d’escapament: en enfrontar-me a la pàgina en blanc vaig sentir una creativitat immediata que em va retornar la concentració i la calma. Aquella sensació es va tornar addictiva, en el millor sentit del terme.

Com sorgeix el llibre L’Exèrcit de la Boira?

No va ser un projecte planificat; va anar prenent forma gairebé en silenci. La idea va néixer de dos fils que, durant molt de temps, avançaven separats. D’una banda, sempre m’ha fascinat la història catalana del segle XIII, sobretot arran de llegir Jordi Molist: un segle d’ambició marítima, tensions internes i un tipus d’heroisme molt diferent del que sovint imaginem. De l’altra, per motivar-me quan sortia a córrer, em vaig començar a imaginar com seria ser un guerrer medieval preparant-se per a una batalla imminent. Primer van ser sensacions: la boira, el pes de l’acer, l’espera abans del combat. Després van aparèixer escenes completes. I, finalment, personatges que semblaven empènyer-me des de dins perquè expliqués les seves històries. Un dia vaig adonar-me que tot aquell material havia esdevingut un món coherent, ple de conflictes, aliances i una èpica profundament connectada amb la nostra memòria històrica.

Com definiries aquesta obra?

És, si es vol, un “Joc de Trons de proximitat”: molt entrellaçat amb la història real del segle XIII i amb l’imaginari cultural català, plena de conspiracions i elements èpics que, amb alguna llicència fantàstica, podrien haver succeït. El propòsit principal és entretenir submergint el lector en un univers amb tocs de fantasia, però amb un rerefons de reflexió social contemporània que el lector descobrirà —o reinterpretarà— en acabar el darrer capítol.

Qui són els personatges i com són?

La novel·la combina personatges històrics —Jaume I, Violant d’Hongria, Lluís IX, Blanca de Castella, Abu Zakariyyã, abats i grans militars— amb cinc herois fortuïts que representen la realitat social de l’època. Les seves trajectòries s’entrellacen sense ser-ne conscients, perquè hi ha un poder ocult que, després de més de tres-cents anys, orquestra la seva història d’una forma que ells van desxifrant a poc a poc.

Quins temes tractes al rerefons de l’obra?

Tot i que hi apareixen dracs i màgia, la novel·la parla de nosaltres: de pors i llums, de la fragilitat i la força que conviuen en cada vida, i d’aquest impuls silenciós que ens fa creure en allò que no sempre es veu però que dona sentit a allò que som. La boira que recorre el relat és una metàfora de la desinformació i de la manipulació subtil que impregnen el nostre temps. Vivim en una societat creixentment polaritzada, on dubtar sembla sospitós i pensar amb esperit crític es converteix gairebé en un acte de resistència. Amb aquesta història convido el lector a debatre amb mentalitat oberta, i recordo que la humanitat compartida és l’únic antídot real davant del poder del temor.

Com ha estat aquesta experiència literària?

Em vaig plantejar l’obra com un hobby sense objectius ni calendaris. Volia gaudir del procés sense obsessionar-me amb la meta. Aquesta llibertat em va permetre escriure amb alegria i paciència. L’experiència ha estat tan gratificant que ja estic treballant en la preqüela.

Què has après escrivint aquest llibre?

Vaig aprendre —sense proposar-m’ho— que m’estava reflectint en els personatges: pors, anhels, esperances i contradiccions repartides entre ells, que lluiten perquè una idea sobrevisqui més enllà dels seus temors. Alguns sobreviuen i altres moren. Després de dos anys d’escriptura, em va sorprendre emocionar-me profundament en acomiadar-me’n a l’epíleg, imaginant com continuarien les seves vides sense mi.

A quin públic van dirigides les teves obres?

A lectors catalanistes amants de la novel·la històrica que busquen èpica, misteri i veritats ocultes.

Com creus que ha estat la teva evolució com a escriptor?

Aquesta novel·la és molt personal. La vaig escriure amb l’ambició —serena— de crear alguna cosa diferent després de constatar que, salvant les distàncies, els catalans no teníem el nostre “Joc de Trons”. Aquesta idea em va animar a construir un món propi amb arrels en la nostra història i cultura.

Quin ha estat el repte més gran a l’hora de dur a terme aquesta feina?

La trama entreteixeix diversos misteris, pistes ocultes i revelacions, i volia que el lector n’anés descobrint el sentit detall a detall. Mantenir la tensió literària amb múltiples línies argumentals i tancar-les amb absoluta coherència va ser el gran desafiament. A més, la novel·la amaga endevinalles discretes: tres catalans il·lustres contemporanis camuflats com a personatges secundaris; un sicilià cinematogràfic en homenatge a una pel·lícula sobre aconseguir allò impossible; i un comptable sinistre de la història europea recent. Espero que el lector gaudeixi trobant-los.

Et serveix algun mètode d’escriptura?

Treballo amb mapes mentals i m’imagino els personatges com a un mosaic que formen part de la meva pròpia història personal; això m’ajuda a calibrar les seves reaccions i evolucions perquè resultin versemblants. Un cop tancada la trama principal, rellegeixo tota l’obra per connectar les pistes ocultes amb coherència evolutiva.

Què t’agradaria aconseguir en el públic lector?

Que gaudeixi intensament de la novel·la i que, alhora, el faci pensar. Si en tancar el llibre queda una emoció o una idea que l’acompanya, em donaré per satisfet. **Acaba la frase. Cal·ligrama és…**un soci en la meva aventura literària, que m’ha sorprès per la seva proximitat, professionalitat i sensibilitat a l’hora d’elevar el nivell dels manuscrits. Preguntes ràpides

L’ÚLTIM LLIBRE QUE T’HA AGRADAT:

Les cendres d’Hispània. UN LLIBRE QUE VULGUIS LLEGIR:

La preqüela, segon llibre de L’Exèrcit de la Boira, que ja tinc ideada i que ara necessita aterrar-se amb la ploma al paper. UNA CANÇÓ O PEÇA MUSICAL COM A BANDA SONORA:

See What I’ve Become o Requiem for a Dream. UN DELS TEUS AUTORS PREFERITS:

Jo Nesbø. UNA DE LES TEVES AUTORES PREFERIDES:

Pilar Jericó. UNA FRASE DEL LLIBRE:

«Malgrat la boira, cal caminar».