ENTREVISTA JORDI JANUÉ ARRÓ

1.¿Quan i perquè vas començar a escriure?

De fet, vaig començar a escriure de ben petit, al voltant dels deu anys. Abans dels deu anys, recordo el meu primer relat: va ser un conte de Nadal, inclòs dins d’un àlbum de felicitació de les festes als pares, que ens feren fer al col·legi. Al col·legi teníem un mestre, que recordo i estimo molt, que ens va ensenyar a pensar i escriure. Va ser ell qui em despertà la vocació.

Després, vaig escriure diversos relats i fins i tot una obra de teatre. Als deu anys vaig començar a freqüentar un centre lúdic-formatiu del barri, i allí em vaig fer càrrec de la restauració d’un periòdic mural que s’hi havia fet anys enrere i més endavant el butlletí ciclostilat del centre. Ja passada l’adolescència, em va donar per la poesia. Que encara cultivo, també. L’hi vaig dedicar uns quants anys de la meva joventut, mentre estudiava enginyeria. Finalment arribà l’hora de formar una família i em vaig trobar davant d’una cruïlla: dedicar-me seriosament a la literatura, o formar una família; les dues coses a l’hora, per motius econòmics i de dedicació, no podien ser. I em vaig decidir per la família.

De tota manera, dins la meva carrera professional, vaig escriure molt. No pas literatura, però sí treballs tècnics. Molt aviat, dins la meva activitat professional, vaig fundar la primera Revista tècnica de l’estat sobre la meva professió, i vaig estar dirigint-la (és un dir, perquè de fet, la escrivia pràcticament de cap a peus) mes, rera me, durant nou anys. Fins que vaig emprendre una empresa pel meu compte. Tot i així, continuava col·laborant mensualment en publicacions tècniques del ram, fins que amb la severa crisi de la transició tot se’n va anar en orris. En sortir de la crisi, em vaig dedicar a l’economia, com a director financer d’una important empresa de distribució de publicacions amb cobertura estatal.

2.¿Com sorgeix YIOSEF?

Tot i els anys transcorreguts, una vida, el cuquet continuava viu i, en jubilar-me, vaig tenir clar a que em volia dedicar. D’entrada vaig ocupar ben be un any a ordenar, catalogar i arxivar, tota la documentació acumulada. Llavors vaig començar a escriure. El primer llibre, fou un volum dedicat als meus pares, a deixar constància de la seva vida, de les vicissituds, alegries, penes i fatics que visqueren. Això em va obligar també a construir l’arbre genealògic de la família, utilitzant els meus arxius. L’avantpassat més antic que vaig documentar va ser de l’any 1804.

Després d’aquest aprenentatge, vaig escriure una biografia novel·lada i, després una segona novel·la.

Per aquests temps, vaig patir diversos episodis de síncopes, que varen acabar amb un col·lapse cardíac i la implantació d’un marca-passos. Mentre estava a la U.V.I. esperant la intervenció, amb molt de temps per pensar, es quan va sorgir la idea de YIOSEF. La idea primigènia va ser desenvolupar criteris contraposant el be i al mal: de com les interpretacions de Yiosef dels somnis del faraó, havien portat a salvar el poble de la fam. Mans a l’obra i a mida que vaig repassant i aprofundint la història, m’adono que el relat, en realitat, té un sentit molt diferent del que jo tenia pre-concebut. Ho comprovareu en el llibre. Llavors es quan el relat creix i es desenvolupa.

3.En l’obra parles d’un sistema socio-económic envellit, ¿quin és el nou paradigma que planteges per avançar?

En el llibre es parla de diverses qüestions que, d’entre altres aspectes, han conduït a la necessitat natural d’un nou paradigma, això és: d’un daltabaix social i econòmic, que tenim a tocar o, millor, que ja estem iniciant.

Però, principalment, en el llibre, es parla de la guerra; de l’opressió; també de contextos humans; del càncer de l’especulació econòmica, practicat a dojo pel deep State de tots els temps, d’una o altre manera. De l’economia extractiva. També es parla dels emprenedors i de l’economia contributiva. De les crisis econòmiques. De la robotització, autèntica bomba de rellotgeria i causa mediata que ens porta al nou paradigma. Aquest és principalment el tema del llibre.

¿Quin nou paradigma? Això no ho sap ningú. Això ho portarà l’evolució del mon i la seva circumstància. Sorgirà. Només apuntar -esquemàticament- una sola pista: la competència porta a la robotització, que consumeix capital a dojo. La robotització porta a la precarietat laboral: una elit cada vegada més poderosa i concentrada; una minsa classe mitja amb treball insegur i intermitent; i una immensa majoria de marginats. Amb aquest panorama, sorgeixen infinitat d’incògnites: una, qui consumirà els bens produïts per les elits? Com sobreviuran els marginats?  Es prefigura una situació insostenible. És el col·lapse, es la fi del sistema. 

Yiosef acaba precisament aquí. No dona la solució, però sí l’eina per implementar-la: ÈTICA. Per força, els pengen. 

4.Dius que las revolucions apareixen motivades por las circumstàncies. ¿Estem davant d’un escenari motivador de revolucions?

No, de fet les revolucions s’han acabat. Les revolucions tenien per objectiu avançar i ara ja no es pot avançar més socialment. Ara els objectius son repartir i sobreviure. Els avenços socials no son sostenibles. En quan al treball,  estem en una situació de precarització creixent.

5.¿Es aquest un llibre que crida a la acció? ¿Què t’agradaria aconseguir en el lector?

Sobre tot es una crida a la reflexió. No soc pas l’únic, ni el primer, que veu que estem enfrontant un nou paradigma. Remeto, per exemple, al professor Santiago Niño Becerra. La gent ha de ser conscient que el passat no tornarà. La realitat no dona per tant. En cert sentit, podíem dir que aquest és també un llibre d’història. Repeteix i repeteix Niño Becerra, que continuem instal·lats en la crisi del 2007, agreujada circumstancialment per la pandèmia; però resolta la pandèmia, la crisi del 2007 seguirà el seu camí, construint-se un nou paradigma econòmic: menys jornada de treball?, salari social?… no se sap, ja es veurà.  

6.¿Cóm ha estat el procés de creació de YIOSEF?

Suposo que, mes o menys, com qualsevol procés de creació. Una porta n’obra una altre i també la busca d’un interès i equilibri narratiu amb l’esperança d’obrir visions. Fonamentalment una conscienciació de la mala praxis capitalista i un enaltiment de la emprenedoria; però finalment m’adono, com he dit abans, que això ja és història.

7.¿Utilitzes algun mètode de treball, segueixes algun horari o escrius quan sens la necessitat? 

Soc bastant disciplinat. Escriure un llibre porta temps. Has de buscar documentació, a vegades anar a conèixer llocs físicament… Per tant, escriure requereix un horari i moltes hores de treball.

8.¿Què fa d’aquesta una obra única?

No tinc pas aquesta pretensió. Si denuncia i ajuda, ja em sentiré satisfet.

9.¿Com recomanaries el teu llibre a algú?

No ho sabria fer. Potser parlant-li de tot això que dic.

10.¿Alguna anècdota a ressaltar relacionada amb el procés creatiu del teu llibre?

Potser ja n’he explicat alguna.

11.¿Com valores el procés d’edició?

Satisfactori. En començar la maquetació es va produir una fixació equivocada en el format, que no es va corregir fins que em vaig adonar del que succeïa. També la COVID va retardar el procés. Però finalment, ha estat satisfactori, com dic. 

12.Acaba la fase: Caligrama es… fins ara una eina útil, espero que fins al final. Potser en el futur editarem més llibres conjuntament.

Preguntes ràfega

L’ÚLTIM LLIBRE QUE T’HA AGRADAT:  L’esperit del temps de Martí Domínguez (PROA).

UN LLIBRE QUE VOLS LLEGIR:  La cartoixa de Parma de Stendhal (EDICIONS 62).

UNA CANÇÓ O UNA PEÇA MUSICAL COM A BANDA SONORA DE LA TEVA OBRA: Així parlà Zaratrusta (Richard Strauss).

UN AUTOR PREFERIT: Marcel Proust.

UNA AUTORA PREFERIDA: Maria Barbal.

UNA FRASE DEL TEU LLIBRE YIOSEF:  «¿Arribarà el dia en que no sigui el diner qui doni prestigi social, sinó el comportament ètic?».

Deja una respuesta